LA PESCA ESPORTIVA I RECREATIVA AL CAP DE CREUS

LA PESCA ESPORTIVA I RECREATIVA

La pesca recreativa a la Mediterrània s’ha d’entendre com: tota activitat de pesca que es du a terme per plaer o esport i en què les captures s’utilitzen exclusivament per a consum propi (o de persones properes), sense finalitats comercials (la seva venda és il·legal).

Avui en dia, el dret a pescar ha d’anar acompanyat de l’obligació de fer-ho d’una manera responsable. Un sol pescador recreatiu no causa gaire impacte, però si ho fa el conjunt dels pescadors. Cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat i no derivar-la cap a altres activitats com la pesca professional o artesanal.

Els pescadors recreatius i esportius i les botigues i comerços vinculats tenen la responsabilitat de recolzar la conservació i la gestió dels recursos i ecosistemes marins perquè les generacions futures en puguin continuar gaudint.

LA PESCA ESPORTIVA I RECREATIVA

Les especies vulnerables són les que estan sotmeses a una forta pressió de pesca i a més tenen una dificultat major en recuperar les seves poblacions per les raons següents:

Espècies amb un baix potencial reproductor: són peixos que es reprodueixen tard (en el cas del mero és als 5 anys, i el corball, cap als 2 anys), o bé ponen pocs ous, o bé tenen estratègies reproductives complexes (com el mero, que és hermafrodita i entre els 9-12 anys canvia de sexe i passa de femella a mascle)

Espècies amb un creixement lent: alguns, com el corball, necessiten almenys 5 anys per assolir aproximadament un pes de 800 g equivalent a una talla de 40 cm. El mero assoleix la talla mínima de 45 cm al voltant dels 5 anys de vida. El déntol té un creixement tan lent que per arribar als 5 kg de pes triga 18 anys.

Espècies amb una longevitat elevada: són peixos que viuen molts anys, com per exemple el mero, que pot arribar a viure fins als 50 anys, o el llobarro, que pot assolir els 30 anys.

Espècies incloses dins de convenis i llistes internacionals de protecció de la biodiversitat com: la Llista Vermella de la IUCN, el Conveni de Barcelona o el Conveni de Berna.

ÈPOQUES DE POSTA

És útil conèixer les èpoques de posta dels peixos comuns per pescar-los sense mort i tronar-los vius i amb cura a les aigües per afavorir la seva reproducció.

Mesos de reproducció d’algunes de les principals espècies capturades per la pesca recreativa. Amb doble creueta, els mesos amb pics més importants de reproducció.

Reduir les captures d’aquestes espècies o directament la pesca amb vida (sense mort, amb retorn o de captura i alliberament) és la millor alternativa per al pescador esportiu.

TALLES MÍNIMES

Els peixos marins tenen diferents mides mínimes en funció de la legislació europea, la legislació estatal (que pot ser més restrictiva) i la legislació autonòmica vàlida per a les aigües interiors. El quadre següent reflexa les talles mínimes vigents a Catalunya.

DECLARACIÓ DE CAPTURES DE LLOBARRO

La Decisió d’Execució UE 2016/1251 de la Comissió Europea que desenvolupa el Reglament CE 199/2008 indica que serà d’obligada recopilació per a la pesca recreativa en Espanya el volum anual (nombre i pes o longitud) de les captures de Llobarro, Lubina o Bar (Dicentrarchus labrax) i d’altres espècies que no són pròpies de la pesca des de terra al Parc Natural del Cap de Creus.

ARTS, ESTRIS I ORMEIGS

Un fil de pescar tarda al voltant de 600 anys en descompondre’s. De fet, materials com el niló no desapareixen sinó que es transformen en els nocius microplàstics.

Una mala recollida de la línia de pesca pot provocar que les cametes i baixos de línia (pesos, hams i fil) s’enroquin a les pedres del fons i causin danys als essers vius durant molt temps.

A poc a poc i conforme l’industria tregui al mercat nous productes ecològics, es poden prendre criteris més sostenibles com els següents:

Deixalles: Procura recollir totes les deixalles de la pesca: fils, hams, bosses, capses, ampolles, etc. I com es fa als campionats de pesca, recull també les deixalles que puguis trobar encara que no siguin teves.

Pesos: Al mercat ja hi ha alternatives no tòxiques front als ploms convencionals, com ara pesos d’aliatges com el peltre, llautó, acer i d’altres, de pedra o de ferro, tungstè i d’altres metalls.

Hams: Utilitza preferentment hams oxidables (acer, carboni, etc.) front als inoxidables, tot i el major desgast que pateixen, ja que en cas de pèrdua o enrocament desapareixen per oxidació molt més ràpidament.

Boies: És millor fer servir les de suro o fusta biodegradables en comptes de les de materials plàstics.

Manteniment: Important per evitar que els ormeigs en males condicions es trenquin i causen pèrdues de fil, ploms i hams en el fons marí.

Esquers artificials: Evita els esquers de plom com a component principal, per exemple els jigs per a la pesca de fons.

Roca: Pescant des de la costa s’ha de procurar recollir la línia ràpidament ja que les recollides lentes afavoreixen l’enganxament del baix de línia a les roques o als invertebrats sèssils com les gorgònies, les esponges o els coralls.

Catifes: Una bona mesura és fer servir una catifa de feltre a la qual es quedin enganxats els hams, retalls de fils i altres estris que d’altra manera es perdrien entre les roques i vegetació costanera.

ESQUERS ORGÀNICS

L’aparició d’espècies invasores marines augmenta d’any en any a la Mediterrània. Una possible via d’introducció és l’ús d’espècies exòtiques com a esquer viu. S’ha de vigilar que el substrat de les capses siguin materials sintètics per reduir el risc d’introducció d’animalons acompanyants en els substrats orgànics, com petits crustacis, cargols i d’altres, o bé virus associats als cucs.

Els esquers més venuts a Espanya són els cucs exòtics coreà i el cuc americà amb un 60% del total de les vendes. La rosca, un esquer autòcton de la Mediterrània, representa al voltant d’un 15% del total de vendes.

Després de pescar no s’han de llançar els cucs sobrants ni el contingut de les capses al mar, ni que sigui com aliment per als peixos.

Mira d’utilitzar, sempre que puguis, els esquers tradicionals com són calamar, llagostí, gamba, sépia, pop, musclo, anxova/seitó, sardina, sorell, etc.; i encara millor si han estat congelats prèviament.

Esquers exòtics

Americà. Americano. Américain.

Coreà verd. Coreano verde. Dure verte.

Coreà vermell. Coreano rojo. Dure rouge.

Cordill. Cordelle.

Esquers autòctons

Nord. Norte. Demi dure.

Tita de palangre. Bibi de palangre.

Rosca. Mouron.

Llobarrer. Llobarrero. Vers de chalut.

Supercoco. Vers noir o Arénicole.

Llombriu. Lombriz. Vers de sable.

Funda. Vers tuve.

Arenys.

Bomba.

Tita. Bibi.